Dimonis de l'Avern
El divendres 10 a les 18.00h en l’auditori municipal d’Alboraia (C/ Milagrosa, enfront de l’ajuntament). La colla de Dimonis de l’Avern d’Alboraia ens proposa aquesta activitat a càrrec de Sara Marin, membre de la Xarxa pel Decreixement. Tot seguit es projectarà el vídeo “Tot sobre la Marxa pel Decreixement”.
Què és la xarxa pel decreixement?
És la organització social col·laborativa i horitzontal, basada en l’autogestió de recursos, intercanvis, decisions locals i producció equilibrada i ecològica, de la que s’estan dotant a Catalunya.
Aquesta Xarxa neix des dels moviments socials i pretén, entre d’altres coses, aplicar el decreixement en les múltiples esferes de la vida: habitatge, salut, economies alternatives, consum, educació, mobilitat, reflexions, intercanvis, i un llarg etcètera. Tot, amb els valors d’autonomia, autogestió, horitzontalitat i plantant cara al capitalisme que sosté aquest model destructor i injust.
Per aplicar-ho es treballa en diversos grups locals a tot Catalunya i grups de treball diversos per dissenyar estratègies i aprofitar sinèrgies per potenciar la simplicitat individual i col·lectiva, alhora que es crea contrapoder i xarxes paral·leles de consum, intercanvis i coneixement.
En paraules de Serge Latouche
El terme decreixement s’usa de fa ben poc en el debat econòmic, polític i social, tot i que l’origen de les idees que comporta té una història més o menys antiga. Fins aquests darrers anys el mot no figurava en cap diccionari econòmic i social, mentre es troba algunes entrades sobre els seus correlacionals «creixement zero», «desenvolupament durable» i, és clar, «estat estacionari».
Tanmateix, ja posseeix una història relativament complexa i un incontestable pes analític i polític en economia. Cal, encara, entendre’s sobre el seu significat. Els comentaristes i els crítics més o menys malèvols fan constar l’antiguitat del concepte per liquidar més fàcilment l’abast subversiu de les propostes dels «objectors de creixement». No es tracta, efectivament, ni de l’estat estacionari dels vells clàssics, ni d’una forma o altra de regressió, recessió, «creixement negatiu», ni tampoc del «creixement zero», encara que arreu hi puguem trobar una part de la problemàtica. Precisem, tot seguit, que el decreixement no és un concepte i, en qualsevol cas, no és simètric del creixement. És un eslògan polític amb implicacions teòriques. Apunta a trencar el llenguatge enganyós dels drogoaddictes del productivisme.
El mot d’ordre de la decreixença també té sobretot per objecte marcar fortament l’abandó de l’objectiu del creixement pel creixement, el motor del qual no és altre que la recerca del profit pels qui detenten el capital i les conseqüències del qual són desastroses per al medi ambient. En rigor, s’hauria de parlar d’una «a-creixença», com es parla d’a-teisme, més que no pas d’una de-creixença. Es tracta, doncs, molt precisament de l’abandó d’una fe o d’una religió: la de l’economia, la del creixement, la del progrés i la del desenvolupament.
Mesures molt simples i quasi anodines en aparença són susceptibles d’engegar els cercles virtuosos del decreixement. Es pot pensar en la transició amb un programa que se sosté en alguns punts i que consisteix a treure les conseqüències «assenyades» del diagnòstic efectuat. Per exemple:
1. Tornar als anys seixanta-setanta per a la producció material, amb una petjada ecològica igual o inferior a un planeta.
2. Internalitzar els costos del transport.
3. Relocalitzar les activitats.
4. Adoptar el programa de l’agricultura pagesa de la confederació camperola (José Bové).
5. Impulsar la «producció» de béns relacionals.
6. Adoptar l’escenari Negawatt, és a dir, reduir el malbaratament d’energia a un factor 4.
7. Penalitzar fortament les despeses publicitàries.
8. Decretar una moratòria sobre la innovació tecnològica, fer-ne un balanç seriós i reorientar la recerca científica i tècnica en funció de les noves aspiracions.
(tret de l’entrevista publicada en www.ecodiari.cat, 14.04.2008)
consummeliana.wordpress.com 