Xerrada: “El moviment pel decreixement. Viure millor amb menys”

8 07 2009
Dimonis de l'Avern

Dimonis de l'Avern

El divendres 10 a les 18.00h en l’auditori municipal d’Alboraia (C/ Milagrosa, enfront de l’ajuntament). La colla de Dimonis de l’Avern d’Alboraia ens proposa aquesta activitat a càrrec de Sara Marin, membre de la Xarxa pel Decreixement. Tot seguit es projectarà el vídeo “Tot sobre la Marxa pel Decreixement”.

Què és la xarxa pel decreixement?

És la organització social col·laborativa i horitzontal, basada en l’autogestió de recursos, intercanvis, decisions locals i producció equilibrada i ecològica, de la que s’estan dotant a Catalunya.

Aquesta Xarxa neix des dels moviments socials i pretén, entre d’altres coses, aplicar el decreixement en les múltiples esferes de la vida: habitatge, salut, economies alternatives, consum, educació, mobilitat, reflexions, intercanvis, i un llarg etcètera. Tot, amb els valors d’autonomia, autogestió, horitzontalitat i plantant cara al capitalisme que sosté aquest model destructor i injust.

Per aplicar-ho es treballa en diversos grups locals a tot Catalunya i grups de treball diversos per dissenyar estratègies i aprofitar sinèrgies per potenciar la simplicitat individual i col·lectiva, alhora que es crea contrapoder i xarxes paral·leles de consum, intercanvis i coneixement.

En paraules de Serge Latouche

El terme decreixement s’usa de fa ben poc en el debat econòmic, polític i social, tot i que l’origen de les idees que comporta té una història més o menys antiga. Fins aquests darrers anys el mot no figurava en cap diccionari econòmic i social, mentre es troba algunes entrades sobre els seus correlacionals «creixement zero», «desenvolupament durable» i, és clar, «estat estacionari».

Tanmateix, ja posseeix una història relativament complexa i un incontestable pes analític i polític en economia. Cal, encara, entendre’s sobre el seu significat. Els comentaristes i els crítics més o menys malèvols fan constar l’antiguitat del concepte per liquidar més fàcilment l’abast subversiu de les propostes dels «objectors de creixement». No es tracta, efectivament, ni de l’estat estacionari dels vells clàssics, ni d’una forma o altra de regressió, recessió, «creixement negatiu», ni tampoc del «creixement zero», encara que arreu hi puguem trobar una part de la problemàtica. Precisem, tot seguit, que el decreixement no és un concepte i, en qualsevol cas, no és simètric del creixement. És un eslògan polític amb implicacions teòriques. Apunta a trencar el llenguatge enganyós dels drogoaddictes del productivisme.

El mot d’ordre de la decreixença també té sobretot per objecte marcar fortament l’abandó de l’objectiu del creixement pel creixement, el motor del qual no és altre que la recerca del profit pels qui detenten el capital i les conseqüències del qual són desastroses per al medi ambient. En rigor, s’hauria de parlar d’una «a-creixença», com es parla d’a-teisme, més que no pas d’una de-creixença. Es tracta, doncs, molt precisament de l’abandó d’una fe o d’una religió: la de l’economia, la del creixement, la del progrés i la del desenvolupament.

Mesures molt simples i quasi anodines en aparença són susceptibles d’engegar els cercles virtuosos del decreixement. Es pot pensar en la transició amb un programa que se sosté en alguns punts i que consisteix a treure les conseqüències «assenyades» del diagnòstic efectuat. Per exemple:

1. Tornar als anys seixanta-setanta per a la producció material, amb una petjada ecològica igual o inferior a un planeta.
2. Internalitzar els costos del transport.
3. Relocalitzar les activitats.
4. Adoptar el programa de l’agricultura pagesa de la confederació camperola (José Bové).
5. Impulsar la «producció» de béns relacionals.
6. Adoptar l’escenari Negawatt, és a dir, reduir el malbaratament d’energia a un factor 4.
7. Penalitzar fortament les despeses publicitàries.
8. Decretar una moratòria sobre la innovació tecnològica, fer-ne un balanç seriós i reorientar la recerca científica i tècnica en funció de les noves aspiracions.

(tret de l’entrevista publicada en www.ecodiari.cat, 14.04.2008)





Banca Ètica vs Banca nociva per a la humanitat.

29 06 2009

Un deixe un enllaç d’una web amb una informació valiosíssima a propòsit de quines inversions fan determinats bancs. Ens pot ajudar a entendre el concepte de Banca Ética, per omissió en aquest cas.

Com diu E. Galeano, El mundo esta patas arriba, del revés.

Veient aquesta web sembla que ens pot resultar més apremiant prendre part activa sobre la gestió financera dels nostres estalvis.

Que les nostres rendes del treball no vagen a finançar projectes nocius per a la terra i els essers humans!!!

És un projecte de SETEM (www.setem.org) i l’enllaç és el següent: www.lossecretosdelosbancos.org

Alternatives de bancs que introdueixen criterirs ètics al seu funcionament: www.triodos.es

Us anime a compartir amb nosaltres altres opcions en materia financera, als comentaris.

Una abraçada.





Productes de temporada… tot l’any?

24 06 2009

El model de consum actual ens permet molts capritxos com ara consumir productes fora de temporada, però és açò una oportunitat o potser existeix un perill amagat?

La Natura té un ritme propi que l’ésser humà s’obstina a alterar fins als seus darrers límits. De veres pensem que aquesta conducta no tindrà conseqüències negatives per al futur?

Una opció de consum responsable amb el medi que ens ofereix la mateixa Natura consisteix en consumir fruites i verdures només en la temporada de l’any que els correspon. Ací podeu descarregar dos arxius amb algunes fruites i verdures i el moment òptim per al seu consum. Bon profit!

Fruites Verdures

També podríem parlar d’un altre capritx humà com és el consum de productes que s’han de transportar milers de quilòmetres… peòr això ja és una altra història





Anem a La Peira!

17 06 2009

El proper diumenge 21 de juny farem una visita a la granja ecològica experimental La Peira. Aprofitarem per a participar en la xarrada d’ATTAC “La crisi econèmica i la ciutadania”, dins del cicle Trobades per a la Sustentabilidad que organitzen conjuntament La Peira, Slow Food i CERAI.

Eixirem a les 9’45 des de Meliana i tornarem per la vesprada. Si vols participar només cal que ho digues abans del divendres per a poder fer la reserva del dinar (15 €). La Peira 1

T’apuntes?

La Peira és una granja agropecuària situada en el terme municipal de Benifaió, municipi de la Ribera del Xúquer, dins de la província de València. Finca de regadiu en la qual, juntament amb el cultiu del taronger, hortalisses , llegums…, es dedica a la cria d’ovelles, cabres, gallines i altres aus, la majori d’elles pertanyents a races autòctones.





8a Universitat d’Estiu de l’Horta

12 06 2009

Des del col·lectiu Per l’Horta i conjuntament amb la Coordinadora Horta Viva Sense Autovia ens proposen un any més l’Universitat d’Estiu de l’Horta.

Universitat de l'HortaCom cada any, aquesta fita es constitueix com un punt de trobada, de reflexió i d’acció amb el denominador comú de la defensa de l’horta i el territori. Enguany baix el títol “L’asfalt no es meja”  posarem damunt de la taula alguns temes fonamentals com ara la mobilitat, democràcia participativa, els models alternatius de decreixement econòmic o el concepte de sobirania alimentària. A més tindrem espais de treball i tallers que faran d’aquesta una experiència veritablement participativa. Tot açò vindrà rematat amb les pràctiques matinals d’agricultura tradicional i l’espai lúdic-festiu de les nits.

La Universitat tindrà lloc en Godella en l’edifici de l’antic escorxador i les dates confirmades seran del 13 al 17 de juliol. T’apuntes?





“Consumir menys és viure millor”

10 06 2009

Entrevista relitzada a Montserrat Peirón del Centre de Recerca i Informació en Consum (CRIC).

CRIC Noticias Positivas (N+), una iniciativa de SETEM analitza junt amb el CRIC la realitat de l’actual  model de consum i la viabilitat d’alternatives en aquest moment, quan la crisi financera global posa en dubte el principal paradigma de la societat de consum “més és millor”.

Què és el CRIC?

El Centre de Recerca i Informació en Consum (CRIC) és una associació ciutadana sense ànim de lucre, independent de qualsevol entitat pública o privada. Va nàixer a Barcelona, el 1996, d’unes quantes persones que ens preguntàvem si les repercussions del nostre consum podien ser contradictòries amb les nostres idees.





Guia roja i verda

9 06 2009

Guia roja i verdaGreenpeace edita aquesta guia d’aliments transgènics. El document inclou una ampla mostra de productors i distribuïdors d’aliments indicant si fan o no ús de trasngènics en els seus productes. Aquesta resulta una guia viva que s’actualitza prou sovint en funció dels canvis amb noves entrades o modificacions en la situació de les empreses.

Un transgènic (Organisme Modificat Genèticament, OMG) és un organisme viu que ha estat creat artificialment manipulant els seus gens. Les tècniques d’enginyeria genètica consisteixen a aïllar segments de l’ADN (el material genètic) d’un ésser viu (virus, bacteri, vegetal, animal i fins i tot humà) per a introduir-los en el material hereditari d’un altre.

TransgènicsPer a ampliar informació, ací tenim la declaració de personalitats i organitzacions de la societat civil pel que fa a l’ús d’OMG en la nostra alimentació (febrer de 2009). També es pot trobar molta documentació interessant només dedicant uns minuts. La resta està en les nostres mans…